Entrades

El cyberbullying és una problemàtica que està molt activa actualment al nostre país. Podríem definir el ciberassetjament com rebre qualsevol mena d’intimidació per mitjà de les tecnologies digitals. Pot ocórrer a través de les xarxes socials, serveis de missatgeria instantània, plataformes de joc o telèfons mòbils. És un comportament que es repeteix i que busca atemorir, enfadar o humiliar a altres persones. Per exemple:

  • Difondre mentides o publicar fotografies o vídeos vergonyosos d’algú en les xarxes socials.
  • Enviar missatges, imatges o vídeos amenaçadors a través de plataformes de missatgeria.
  • Fer-se passar per una altra persona i enviar missatges agressius en nom d’aquesta persona o a través de comptes falsos.

A Espanya, el 50% dels nens i adolescents de 10 a 18 anys que ja havia estat víctima de ciberassetjament assenyala que aquest tipus de violència escolar s’ha incrementat durant la pandèmia, segons un estudi recent de la Comissió Europea, citat per l’organisme internacional. Per aquesta raó, des de la Fundació Concepció Juvanteny, voler fer eco a aquest fet i donar una sèrie d’eines per prevenir-lo, que serien les següents:

  • Oferir als docents formació sobre com prevenir l’assetjament escolar i ciberassetjament, amb la finalitat de promoure un entorn escolar centrat en els i les estudiants.
  • Enfocar els plans d’estudi cap a la promoció d’un entorn segur i centrat en les i els estudiants.
  • Implementar mecanismes de denúncia per als i les estudiants que es vegin afectats per l’assetjament, acompanyats de serveis de suport i derivació a professionals que puguin ajudar als afectats.
  • Empoderar a l’alumnat mitjançant suport i formació per a combatre l’assetjament escolar i el ciberassetjament.

Un cop hem vist quines serien les eines per evitar el ciberassetjament, el més important és saber establir una confiança amb el menor per tal que pugui expressar-se a l’hora de confiar en un adult. Sovint, aquesta falta de comunicació es deriva de la vergonya o la por. Als nens els preocupa que el fet de comunicar-lo, empitjori la situació amb l’assetjador, per aquest motiu, establir una bona relació seria clau per evitar-lo i parar-lo.

L’assetjament escolar, més conegut també com bullying, és un tema de màxima actualitat que preocupa bastant tant als pares com al professorat. Malauradament, el pateixen 1 de cada 4 nens de primària fins a batxillerat. La realitat és que en els últims anys, ens hem familiaritzat amb termes abans desconeguts per a nosaltres com bullying i ciberbullying. Per aquest motiu, en des de la Fundació Concepció Juvanteny, volem fer ressò a aquesta realitat i donar una sèrie de claus per detectar-lo abans que sigui massa tard.

Com detectar el bullying?

A vegades, es difícil detectar de manera directa l’assetjament escolar, ja que molts infants, per por o per vergonya, no comuniquen la situació d’abús que estan vivint. Per això, és important identificar senyals que acostumen a mostrar de manera indirecta, els principals serien els següents:

  • Canvis de comportament o d’hàbits: Els nens assetjats sovint solen mostrar el seu malestar mitjançant irregularitats o alteracions en la seva conducta. És important prestar atenció a nens que estiguin comportant-se de manera diferent i amb un humor molt canviant, una caiguda en la mitjana de les notes d’un estudiant, canvis en els hàbits alimentaris o en les amistats, pèrdua d’interès per les activitats o si un nen o una nena té mal de cap o dolors estomacals freqüents (que poden ser psicosomàtics o bé una excusa per evitar unes certes situacions socials).
  • Nens o nenes que eviten estar amb altres infants: Una manera de reafirmar que l’infant pot estar patint abusos, pot ser amb l’exclusió d’aquest en hores de pati o activitats en general.
  • Explosions d’ira o i problemes amb l’autoritat: Tant els assetjadors com els assetjats poden tenir problemes per a regular les seves emocions, la qual cosa pot portar a situacions en les quals no siguin capaços de controlar la seva agressivitat davant d’altres persones
  • Alteració de les rutines de somni. Li costa més dormir, té somnolència o passa més temps del normal dormint. També un factor podria ser tenir malsons constants.
  • Excuses per no anar al col·legi. Una de les senyals primordials seria que el nen o nena no volgués anar a l’escola i posés excuses molt freqüents com que no té ganes o que es troba malament, però no només pels matins, sinó també els diumenges a la tarda.

Un cop s’ha detectar una sèrie de comportaments poc habituals, s’ha de passar a l’acció ràpidament. En aquets cas, és aconsellable treballar l’assertivitat: ensenyar-li a dir ‘no’, a marcar els límits que no vol creuar. Mostrar-li com un canvi d’actitud i una major confiança en si mateix poden millorar la seva situació. En aquest sentit, treballar tècniques teatrals o corporals pot ser una eina interessant i molt productiva.

El 2 de maig va ser el Dia Internacional contra el Bullying i l’Assetjament Escolar, una jornada que té l’objectiu de conscienciar sobre el risc que aquestes situacions presenten sobre els més petits a nivell mundial. Un gran nombre d’infants i joves pateixen assetjament, i aquest no es limita simplement a l’entorn educatiu. Combatre el bullying és una missió compartida entre famílies, educadors i actors socials. Entre tots hem de treballar perquè nenes, nens i adolescents entenguin la importància del respecte, la tolerància i el suport cap a companys i companyes.

En els darrers anys, el problema del maltracte i les agressions infantils s’ha agreujat. Aquest tipus de conductes comporten nombroses conseqüències negatives pels afectats i el seu nucli familiar. Les víctimes d’assetjament pateixen situacions com la baixada del rendiment acadèmic, exposen símptomes de depressió, i presenten una autoestima baixa, que pot acabar desembocant en situacions extremes com les autolesions, aïllament o suïcidi.

Segons l’informe de la UNESCO, Behind the numbers: Ending school violence and bullying, un de cada tres alumnes ha estat assetjat o agredit físicament pels companys, mínim un cop a l’any, xifres altament preocupants.

Les xarxes socials i la hiperconectivitat de les noves generacions provoca també l’increment dels abusos online a través dels dispositius mòbils. Tenir un control sobre l’ús que fan infants i joves de les noves tecnologies i plataformes és essencial per evitar situacions de risc i tallar possibles problemes de ciberbullyng.

Des de la Fundació Concepció Juvanteny treballem fent pedagogia sobre els perills de l’assetjament infantil per tal de fer comprendre la rellevància que mereix. No es tracta d’un simple “joc de nens”, i requereix un gran compromís i la participació de tots per combatre aquestes injustícies.

Demà, dia 30 de gener, se celebra el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP) arreu del món. És una data de gran importància des de 1964, any de la mort de Mahatma Gandhi. L’objectiu d’aquesta diada és promoure la cultura de la pau, la no-violència i la resolució pacífica dels conflictes entre els infants i joves.

Mahatma Gandhi és una figura mundialment reconeguda per la seva lluita constant i la seva perseverança per aconseguir la pau  a través d’un moviment no violent basat en les conviccions de l’ésser humà. Malgrat que va ser el promotor de l’Índia independent, a Gandhi no només se’l recorda per aquest fet, sinó especialment per la seva defensa a la justícia social i el canvi de les esferes econòmiques, amb una mirada posada en la transformació ètica i espiritual de les persones. El líder pacifista, finalment, va ser assassinat per proclamar aquestes idees i defensar els drets humans.

La finalitat que persegueix aquest dia és l’educació respecte de la tolerància, la solidaritat i el respecte. Les escoles i centres es converteixen, durant aquesta data, en un instrument de pau i empatia entre persones amb diferent formació, ètnia, cultura i religió.

La importància d’aquest dia rau en el fet que una educació inspirada en una cultura de no-violència dirigida a l’alumnat permet adquirir coneixements, actituds i competències que reforcen el seu desenvolupament com a ciutadans globals, crítics i compromesos amb els seus drets i els de la resta d’individus. És per això que en l’àmbit de l’educació, tant infantil com primària o secundària, s’implementen dinàmiques i activitats per potenciar l’interès a contribuir en un món millor, facilitar la resolució de conflictes, i fomentar l’empatia i la visió crítica.

La cèlebre frase de Gandhi, “No hi ha un camí cap a la Pau, la Pau és el camí”, confirma que la pau no és un destí, sinó un valor que cal aplicar a la vida quotidiana per assolir totes les metes que ens proposem com a individus. Des de la Fundació Concepció Juvanteny donem suport a actuar sempre des d’aquesta perspectiva i, així, viure en una societat millor que es guiï per l’amor i la solidaritat.