L’any 2020 es van registrar 15.688 notificacions per maltractament infantil a Espanya, segons el Bolletí de Mesures de Protecció a la Infància del Ministeri de Drets Socials, i s’identifica que 6 de cada 10 d’aquests són diaris i tenen una durada major a un any. Tot i la gravetat de les dades, continua sent un tema tabú i complicat de detectar.
La majoria de casos d’abús infantil tenen en comú que els infants no tenen l’acompanyament d’un adult a la seva vida que es faci responsable d’ell, l’atengui i l’escolti. Això fa que l’escola i els professors es converteixin en el seu lloc d’aprenentatge, descans i de referència. Un espai on aprenen, creixen i estan acompanyats d’unes figures referents que els escolten. És per això que és molt important la figura dels professors i la seva formació per ser capaços de detectar aquest tipus de situacions.
Per protegir i ajudar a aquests nens i nenes a sortir de la por i del silenci, és primordial conèixer els estudiants personalment, els seus noms, entorns, manera de ser i de gestionar els sentiments. Conèixer aquestes conductes de l’infant permet veure quan hi ha canvis físics, emocionals o de comportament, el qual pot ser un senyal evident que està havent-hi una situació que està fora dels esquemes.
Els professors, juntament amb l’entorn del menor, han d’involucrar-se a la vida de l’infant i prendre les mesures adequades per prevenir l’abús sexual que, en la majoria d’ocasions, es produeix dins el mateix focus familiar. És molt rellevant l’educació a l’aula sobre el que es pot fer, el que és acceptable que passi, i el que no. Les persones adultes de referència han d’explicar els límits i fer entendre als infants què és correcte que passi i què no: per exemple, que ningú pot tocar-los les parts íntimes, que no han de suportar-ho i que si es dona la situació, han d’alçar la veu i explicar-ho.
En el cas de conèixer una situació d’abús sexual a un menor, és crucial no victimitzar l’infant. Són esdeveniments traumàtics que necessiten un tractament expert per no vulnerabilitzar-los, però sí que s’han de denunciar immediatament i no esperar que ho faci un altre.
Pel que fa al procés de tractament, cal assegurar-se que la víctima rep tot el suport necessari per fer front a la situació. Teràpies com AIDA, creada per la Fundació Concepció Juvanteny, no tracta, sinó que repara a les víctimes i empodera als nens i nenes perquè identifiquin i facin públiques les possibles situacions d’abús.
olt canviant, una caiguda en la mitjana de les notes d’un estudiant, canvis en els hàbits alimentaris o en les amistats, pèrdua d’interès per les activitats o si un nen o una nena té mal de cap o dolors estomacals freqüents (que poden ser psicosomàtics o bé una excusa per evitar unes certes situacions socials).
