Demà, dia 30 de gener, se celebra el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP) arreu del món. És una data de gran importància des de 1964, any de la mort de Mahatma Gandhi. L’objectiu d’aquesta diada és promoure la cultura de la pau, la no-violència i la resolució pacífica dels conflictes entre els infants i joves.

Mahatma Gandhi és una figura mundialment reconeguda per la seva lluita constant i la seva perseverança per aconseguir la pau  a través d’un moviment no violent basat en les conviccions de l’ésser humà. Malgrat que va ser el promotor de l’Índia independent, a Gandhi no només se’l recorda per aquest fet, sinó especialment per la seva defensa a la justícia social i el canvi de les esferes econòmiques, amb una mirada posada en la transformació ètica i espiritual de les persones. El líder pacifista, finalment, va ser assassinat per proclamar aquestes idees i defensar els drets humans.

La finalitat que persegueix aquest dia és l’educació respecte de la tolerància, la solidaritat i el respecte. Les escoles i centres es converteixen, durant aquesta data, en un instrument de pau i empatia entre persones amb diferent formació, ètnia, cultura i religió.

La importància d’aquest dia rau en el fet que una educació inspirada en una cultura de no-violència dirigida a l’alumnat permet adquirir coneixements, actituds i competències que reforcen el seu desenvolupament com a ciutadans globals, crítics i compromesos amb els seus drets i els de la resta d’individus. És per això que en l’àmbit de l’educació, tant infantil com primària o secundària, s’implementen dinàmiques i activitats per potenciar l’interès a contribuir en un món millor, facilitar la resolució de conflictes, i fomentar l’empatia i la visió crítica.

La cèlebre frase de Gandhi, “No hi ha un camí cap a la Pau, la Pau és el camí”, confirma que la pau no és un destí, sinó un valor que cal aplicar a la vida quotidiana per assolir totes les metes que ens proposem com a individus. Des de la Fundació Concepció Juvanteny donem suport a actuar sempre des d’aquesta perspectiva i, així, viure en una societat millor que es guiï per l’amor i la solidaritat.

L’any que acabem d’acomiadar ha deixat a milions de nens i nenes sense poder assistir a les aules escolars per culpa de les restriccions que ha imposat la Covid-19. No només han patit tres mesos de confiament domiciliari, sinó que el curs escolar s’ha vist perjudicat en diverses ocasions per l’augment de contagis.

Aquesta nova realitat ha accelerat la digitalització i, gràcies a les eines tecnològiques, la formació a través de la pantalla ha estat possible.  No obstant, això també ha suposat que molts infants i joves no poguessin accedir a l’educació online, i que, per tant, l’escletxa digital i les desigualtats socials hagin estat més evidents i marcades.

A més, ha quedat demostrat que la presencialitat escolar va molt més enllà de l’aprenentatge acadèmic, ja que la socialització és essencial pel creixement dels infants i el joc té innombrables beneficis per la seva salut i el seu benestar.

Un altre desavantatge d’aquest format educatiu és l’augment de l’ús de les pantalles, ja que els més petits i petites de la casa han dedicat més temps als aparells electrònics, deixant de banda l’activitat física i les hores de son. L’excés d’exposició s’associa a un pitjor desenvolupament cognitiu i socioemocional, i pot generar conseqüències negatives en les habilitats motores, així com en la salut ocular, i fomentanta alhora el sedentarisme. De fet, és pertinent destacar que a nivell nacional, prèviament a la quarantena, només un 15% dels infants utilitzava dispositius com ordinadors durant més de 90 minuts diaris; mentre que durant la quarantena la xifra va augmentar a un 73%.

Tanmateix, aquesta nova realitat ha comportat alguns aspectes positius a destacar, com l’alliberament que ha representat el fet de no anar a l’escola per aquells infants que patien abusos i exclusió.

El que realment importa, al cap i a la fi, és apreciar la part positiva i l’aprenentatge que s’extreu d’aquests esdeveniments viscuts, ja que amb la nova modalitat educativa online s’ha aprés a millorar la capacitat d’adaptació, l’empatia, la resiliència, a passar més temps amb la família, a realitzar tasques domèstiques o a superar l’avorriment.