Entenem l’educació emocional com un procés educatiu que pretén conèixer i desenvolupar les competències emocionals siguin pròpies o d’altres persones, per tal d’entendre el que pensem i fem. En altres paraules, l’educació emocional pretén saber reconèixer les emocions per tal de saber com actuar en relació amb altres, amb elles mateixes i resoldre conflictes, assolint un benestar social i personal.
L’educació emocional s’inicia des que som ben petits i no només s’aprèn a l’escola, sinó que també s’aprèn en entorns familiars, als mitjans de comunicació, a la societat en general, etc.
Per què és important l’educació emocional en els infants?
En primer lloc, cal esmentar que durant la infància els nens i nenes despleguen les bases d’aprenentatge i creixement, per tant, és un moment fonamental per aprendre a diferenciar com et sents i poder d’aquesta manera identificar les emocions que tens. És a dir, és clau que els nens i nenes entenguin les emocions des de ben aviat perquè afavoreix al mateix coneixement. Si des de ben petits entenem les nostres emocions (comprendre com ens sentim en qualsevol moment), és més fàcil entendre’ns i estarem preparats per afrontar els reptes que es presentaran al llarg de la vida.
Conèixer les emocions ajuda a millorar l’empatia i les habilitats socials, saber posar-se en el lloc de l’altre permet comprendre les emocions de les altres persones sense jutjar-les. Controlant les emocions permetrà als infants adaptar-se a la societat i les relacions amb diferents persones.
És important saber que, aprendre de les emocions aporta una millora de l’autoestima i de la visió que cada persona té d’una mateixa. Si des de ben petits, ens mostrem segurs i confidents amb nosaltres mateixos, creurem en els nostres projectes i serem capaços d’afrontar els reptes que ens imposem. Ens serà més fàcil controlar la frustració i l’estrès durant la resolució dels diferents reptes creient en nosaltres i en el que fem.
Un bon exemple per entendre com es pot tractar l’educació emocional amb els infants a l’escola és quan els nens i nenes ploren perquè troben a faltar als seus pares o perquè tenen algun neguit. El professorat en comptes d’impedir o prohibir que plorin, poden explicar que està bé plorar, que si se senten tristos ho poden fer per què és comprensible, en aquest cas, que enyorin als pares.
Un altre exemple i aquest podria estar més enfocat en l’àmbit familiar seria que quan hi ha situacions que no són quotidianes al dia a dia de l’infant, l’adult preguntés com se sent el nen o nena, per exemple si ha rebut un regal i està content, o s’ha portat malament i l’han renyat i, per tant, està rabiós o trist.
Per tots aquests motius, des de la Fundació Concepció Juvanteny treballem l’educació emocional perquè els permeti desenvolupar la persona que seran i quelcom és vital entendre les emocions.
