El degoteig de casos i denúncies d’abusos sexuals a menors dels últims mesos és preocupant, i així ho confirmen les dades: en una classe de 25 alumnes, 5 patiran algun tipus de victimització sexual durant la infància, un de cada cinc infants; un 20% dels nens i nenes. Com s’identifica l’abús? Com abordar-lo? Com reparar la ferida? Quin es el tabú que hi ha encara sobre la sexualitat infantil? I per què es perpetuen el dolor i els abusos sexuals a menors?

Elisabet Pedrosa | 12/03/2019 

Publicat originalment per la CCMA. 

Parlar d’abusos sexuals ens remou i molt a nivell intern, i sovint preferim evitar-ho i amb aquest silenci deixem desprotegides les criatures diu la psicòloga Elisenda Pascual, autora del conte “L’ombra de la Clara” per explicar els abusos sexuals als nens. La sexualitat de la infància és un tema tabú encara, recorda la psicòloga Carme Gálvez, coordinadora de la Unitat de Pediatria Social a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i de la Unitat de Tractaments especialitzats, gestionats per la Fundació Concepció Juvanteny i que dona una resposta global a l’abús de menors. La sexualitat –afirma aquesta psicòloga- existeix des de sempre, i l’hem de distingir de la genitalitat. La sexualitat del nen no és com la de l’adult, el nen des que és al fetus matern ja té ereccions i excitació, però és una pulsió que no té res a veure amb la genitalitat, i els pares han d’entendre que a cada edat hi ha una sexualitat diferent. Per la psicòloga Carme Gálvez, hem relegat a internet i a la televisió l’educació sexual, i es dona la situació que nens de tant sols 9 o 10 anys ja  tenen accés directe a la pornografia. Per la psicoterapeuta Alba Soler, que ha treballat amb infants abusats, els adults no hem rebut educació ni tenim referents del que és la sexualitat, i hem de tenir molt present que la sexualitat és un instint que cal educar i humanitzar.

Com detectar si una criatura ha patit abusos sexuals

Quan una criatura expressa un canvi en la seva actitud, simptomatologia física o amb el seu rendiment acadèmic, és que hi ha alguna cosa que està passat diu la psicòloga Elisenda Pasqual. No hi ha uns indicadors específics de l’abús sexual, el que cal és que els professionals sanitaris estiguin molt alerta a qualsevol símptoma de la criatura, explica Joan Vidal, metge del neuro desenvolupament, i utilitzar eines com el joc perquè la criatura pugui expressar el que ha viscut. Per la psicòloga Carme Galvez és molt important no victimitzar ni etiquetar a la criatura, sinó dir-li que l’ajudarem i buscar ajuda en els especialistes. I sobretot no és recomanable –diu la psicòloga- córrer a denunciar un abús .

Com actuar davant de l’abús?

Per l’Alexandra Membrive, presidenta de l’Associació el Mundo de los ASI (abús sexual infantil), hi ha cinc passes essencials davant de l’abús:

  1. Escolta activa. És molt important com reaccionem quan les criatures ens expliquen alguna cosa, perquè si ens alarmem deixem de ser una persona de seguretat per l’infant, i és provable que no comparteixi amb nosaltres el que li ha passat;
  2. Establir una relació humana compassiva per acollir a la víctima o a la persona supervivent si és adulta;
  3. Donar-li una seguretat emocional i física (facilitar allotjament) perquè la persona se senti compresa i estimada i acollida amb tota la informació que està donant i compartint;
  4. Estabilitzar, calmar i orientar la persona que està revelant l’abús, que es pot sentir aclaparada i confosa, i ajudar-la per gestionar l’estrès i ajudar-la a reconèixer la fortalesa que també té; i
  5. Cercar les xarxes de suport, com entitats o professionals que tenen a veure amb l’abús.

El secret

Per la psicoterapeuta Alba Soler és molt important respectar a la criatura abusada –i el temps que necessita per fer el procés i per poder parlar o no del que ha passat- perquè és un trauma molt gran. De vegades hi ha una incapacitat per posar paraules al que s’ha viscut. El silenci forma part del secret. Moltes vegades –explica la psicòloga Carme Galvez- aquests nens estan amenaçats o seduïts o són molt petits per entendre el que ha passat, sobretot quan és una persona de la seva confiança. El que és preocupant és que algunes vegades no es fa res per part dels professionals o de la gent de l’entorn que ho sap, per por,  i no fer res fa més mal que el propi abús.  Hi ha una pel·lícula de Moncho Armendariz “no tengas miedo” que mostra que sovint hi ha una reacció ambiental poc adequada, i per tant els nens a vegades callen l’abús per por a les conseqüències.

La importància de les frases de suport emocional

La frase clau de suport emocional en cas d’abús a un menor és “et crec” explica l’Alexandra Membrive, i altres frases importants són “t’ha costat molt explicar-m’ho”, “Estic al teu costat”, “no és culpa teva” (un nen o nena no es pot responsabilitzar d’una situació com aquesta), “No vas fer res per merèixer-ho” , “no estàs sol”, “estic aquí per escoltar-te i ajudar-te”, “sento que t’hagi passat i no t’he protegit” o “m’alegro molt que m’ho hagis explicat”. A l’Alba Soler li agrada dir als nens que han passat per un abús que la persona que els ha fet mal, és una persona amb la sexualitat malalta, sobretot si és de l’àmbit familiar. Els diu que ens hem d’assegurar que aquesta persona tingui molt clar que no ho tornarà a fer (si cal castigar-la), i que hi ha especialistes que l’ajudaran a que es pugui curar la sexualitat d’aquesta persona. Explica la Carme Galvez que es parla molt de l’abús dels religiosos, els monitors i els professors, però un 80% dels abusos són intrafamiliars, vivim en una societat en la que està permès l’abús de poder. I quan hi ha un abús per part d’algú de la família es trenca alguna cosa molt profunda entre el nen i l’adult amb el que ha confiat, i serà per tant molt difícil que estableixi relacions futures sanes, explica la psicoterapeuta Alba Soler.

Reparar la ferida

La pediatra Marta Simó, coordinadora de la UFAM, la unitat funcional de l’abús a menors de l’Hospital de Sant Joan de Deu pionera des del 1995 alhora de donar una resposta integral als nens i nenes que han rebut abús, explica que patir un abús sexual no és sinònim de trauma de per vida, perquè amb un bon tractament es poden minimitzar les seqüeles.  Explica la terapeuta Alba Soler que el dany sofert per la criatura és molt gran, i per tant la reparació és lenta, i l’infant haurà d’anar re-elaborant el trauma fins que maduri i elabori seva pròpia sexualitat. Per la psicòloga Carme Galvez “la culpa és el que més costa de reparar, i cal que l’agressor reconegui el que ha fet, demanar disculpes i humiliar-se davant del nen, perquè el nen deixi de sentir-se culpable, sobretot quan són nens petits que s’han sentit violats en el seu cos,  i més quan a vegades els han agradat els tocaments. És molt difícil de digerir que un pare t’hagi tocat i t’hagi agradat. Hem tingut nenes –explica la psicòloga- que han dit “és que la meva mare em fa massatges a la vulva i a mi m’agrada”.

No és fàcil canviar això cognitivament  i de vegades aquesta ombra –la del conte de la Clara- es converteix en un monstre que no poden afrontar, i són nens que necessiten sentir-se valents per afrontar totes aquestes emocions, i si no hi ha un reconeixement és molt difícil. Per la psicòloga Carme Galvez és  fonamental que l’abusador participi en la teràpia de reparació, i pugui reconèixer davant del nen el que ha fet, i aquest és el primer pas per sanar les ferides de l’infant i entregar la culpa i la humiliació a qui és el responsable dels fets, l’abusador, i no la criatura que les ha patit. Explica la psicòloga “és molt bonic veure que quan es fa alguna cosa per reparar allò, hi ha reconeixement i disculpes, i llavors no ens calen els jutges”. De fet moltes vegades els nens no ho revelen per castigar als pares, sinó perquè se’ls reconeguin i curin. Hem de pensar que penalitzar a l’abusador –diu la psicòloga Elisenda Pascual- genera més dolor i tots són víctimes, abusat i abusador, cadascú amb la seva edat i dolors.

La prevenció, l’eina més poderosa

Per la Dra Marta Simó, de la UFAM, davant del degoteig de casos no ens hem d’atemorir, sinó donar eines a als nens i nenes i les seves famílies per prevenir l’abús sexual, i si es dona detectar-lo de forma precoç i minimitzar-ne els efectes. El 21 de març a les 19h es fa una xerrada a l’Hospital de Sant Joan de Déu per parlar de les prevenció dels abusos sexuals amb les famílies. Per la psicòloga Carme Galvez ara hi ha el boom de donar visibilitat als abusos sexuals- i és la manera que l’Administració es posi les piles i faci el que no ha fet fins ara- però hem de tenir en compte que l’ésser humà és un ésser que ve amb uns impulsos agressius, sexuals des que neix i que cal posar uns límits, unes lleis a nivell familiar (com la llei de l’incest), perquè a vegades s’han trobat casos que no hi ha abús sexual però hi ha molt indicis que ho pot acabar sent per la falta de límits clars, i la confusió entre amor i sexualitat. I és també molt important oferir als fills un espai d’escolta i comunicació, on poder parlar de tot.

Peticions a la societat i l’Administració

Alexandra Membrive, presidenta de l’Associació el Mundo de los ASI, té molt clares les prioritats:  seure tots junts administracions, entitats i experts per fer una crítica constructiva; la prevenció obligatòria de l’abús sexual a les escoles perquè els nens i nenes tinguin eines per defensar-se i saber dir no, i entendre que el seu cos és sagrat; revisar els curriculums universtaris de les professions que treballen amb víctimes i supervivents d’abús sexual infantil; garantir una atenció terapèutica integral a les persones que han patit abús; sensibilitzar als jutges per evitar que la víctima pateixi una nova revictimització durant el procés judicial; i  que l’Administració inverteixi en campanyes de sensibilització i en estudis estatals sobre l’abús a menors.

Explica la psicòloga Elisenda Pascual que quan perpetues el dolor de la infància, aquesta infància s’acaba transformant en els adults del futur, que regiran aquesta societat. Si no trobem una fórmula per aturar aquesta ferida de la infància, el dolor social es perpetuarà. Si no comencem a mirar, com a societat, que hi ha alguna cosa que està malalta i no ho podem començar a solucionar des d’una mirada més amorosa, això no té fi.

Per la Carme Gálvez de la Fundació Juvanteny “Hem de creure amb la possibilitat de sanar a les víctimes i treballar amb els agressors. S’ha aconseguit que nois que han passat per abusos transformin el seu dolor i facin obres d’art fantàstiques

Recursos en relació a l’abús sexual a menors:

Des de la Fundació Concepció Juvanteny ens complau presentar la nostra campanyaTu també pots ser família acollidora” per promocionar els Acolliments Familiars. Amb l’objectiu d’augmentar el nombre de famílies disposades a rebre i cuidar a casa seva infants tutelats per l’administració hem produït anuncis per ràdio i televisió que mostren els beneficis que l’acolliment suposa per als nens, nenes i joves que se’n beneficien.

La campanya, que es començarà a emetre el 18 de març als mitjans del Grup Godó, busca conscienciar la societat de la importància dels acolliments familiars. A través dels anuncis i la nova web acolliments.cat, s’explicarà la realitat dels acolliments, els diferents formats existents, així com el procés que cal seguir per esdevenir una família acollidora.

Actualment més de 2.500 infants es troben en centres d’acollida a Catalunya. Aquesta situació fa més necessàries que mai les famílies acollidores. Tots els nens i nenes tenen dret a créixer, desenvolupar-se i formar-se de manera adequada sense importar la seva situació. La presencia d’una família i una llar que puguin sentir com a pròpia és fonamental per tal que els infants i joves creixin i es desenvolupin de forma sana i correcta. L’Acolliment Familiar ofereix als nens, nenes i adolescents que, per determinades circumstancies, no poden ser atesos per les seves pròpies famílies, una nova oportunitat de gaudir de l’afecte, estimació i cura que necessiten i mereixen. Es crea així un entorn favorable on poder créixer i desenvolupar-se de manera integral. Cal tenir en compte que el propòsit final és que la nena o nen pugui tornar amb els seus pares biològics un cop la situació sigui l’apropiada, tot i que aquest escenari no sempre és possible.

La campanya reflexa la importància dels acolliments familiars per als infants per tal d’evitar situacions d’exclusió social. Aquesta producció ha estat possible gràcies a la gran feina realitzada de forma solidària per:

      

Acolliments familiars

El Servei d’Acolliments Familiars té com a objectiu trobar una llar per als infants i joves que, per diferents circumstancies, no poden estar amb la seva família d’origen. Mitjançant l’acolliment, es busca oferir a la nena o nen un entorn favorable on poder créixer i desenvolupar-se de manera integral. El propòsit final és que els petits puguin tornar amb els seus pares biològics un cop la situació sigui l’apropiada, tot i que aquest escenari no sempre és possible.

A la Fundació Concepció Juvanteny comptem amb 130 famílies que han obert les seves llars als infants que més ho necessiten. No obstant, seguim buscant persones altruistes i generoses que vulguin obrir els seus cors i les seves vides a nens i nenes en risc d’exclusió.

Us expliquem com funciona el procés complet d’acolliment per tal que pugueu esdevenir la nova família dels nostres infants!

Els diversos models d’acolliment

mà infant

La gran diversitat de models familiars presents en la societat actual possibilita trobar un entorn que s’adapti a la situació i necessitats de cada infant. A la Fundació Concepció Juvanteny treballem amb cinc tipus d’acolliment:

  • Acolliments d’urgència i diagnòstic. Tenen una durada curta, d’entre 6 i 9 mesos, i solen estar destinats a infants molt petits i nadons.
  • Acolliments simples. La durada és més extensa i es pot allargar fins als 2 anys, depenent de la situació del petit i de la seva família d’origen.
  • Acolliments permanents. Es donen quan la situació familiar dels infants és incerta i no hi ha una previsió clara de millora. Els nens, nenes i joves son acollits per un període de temps llarg que pot arribar a esdevenir permanent.
  • Unitats Convivencials d’Acció Educativa (UCAE). Es tracta d’acollidors professionals, amb formació específica i experiència en l’àmbit. Aquesta tipologia és especialment rellevant per a infants amb necessitats especials o grups de germans.
  • Acolliment en família col·laboradora. Busca ajudar els petits que viuen en un UCAE a completar el seu procés educatiu mitjançant un model de relació afectiva familiar.

El procés d’acollida

L’acolliment familiar és un procés que es desenvolupa en diferents fases. D’aquesta manera s’assegura que els candidats a família acollidora son adequats i tenen les capacitats, temps i recursos necessaris per fer-se càrrec d’un infant. Així mateix, es prepara els adults a través d’entrevistes i d’un curs, i es busca quin es el perfil del nucli familiar, per tal de poder oferir a cada nena, nen i jove el millor recurs possible. Es busca trobar un entorn que cobreixi i reforci les mancances de cada criatura, per tal d’afavorir el seu desenvolupament.

Fase de promoció de l’acolliment familiar

La tasca de promoció dels acolliments és clau per tal de disposar d’una borsa de famílies amb diferents perfils que es puguin adaptar a les necessitats de cada infant. El millor mètode de captació és el boca-orella, mitjançant els testimonis d’aquelles persones que ja participen al programa. L’organització, realització i participació en actes culturals també ajuda a difondre la necessitat de comptar amb noves famílies acollidores.

Aquesta fase es pot veure reforçada pels mitjans de comunicació, que tracten i presenten el tema dels acolliments familiars al gran públic. Des de la Fundació Concepció Juvanteny treballem per tal que tothom conegui la situació dels infants en risc d’exclusió social, parlant-ne a diaris, ràdios o televisions. Destaquem l’entrevista a la nostra Presidenta d’Honor Montserrat Juvanteny publicada a La Contra de La Vanguardia.

Fase d’estudi

acollir

A partir de la promoció dels acolliments familiars, a la Fundació Concepció Juvanteny rebem peticions per part de famílies i persones que estan interessades en rebre infants. Els nostres professionals estudien i avaluen totes les propostes de família d’acollida que ens arriben. Valoren minuciosament la seva idoneïtat, la situació personal, els seus principis i valors, i l’experiència amb què compten per tal de determinar si poden formar part del programa.

En aquest punt col·laborem amb les Administracions per tal d’assegurar que totes les persones candidates son vàlides i aptes legalment per seguir en el procés d’acollida. Requerim certs document més enllà dels formularis de sol·licitud de la Generalitat de Catalunya per tal d’obtenir perfils complets dels sol·licitants.

Fase de formació de famílies

Les famílies que superen la fase d’estudi han d’acudir a un curs de formació en què se’ls ensenya com tractar certes situacions i a complir amb els requeriments administratius per acollir. El nostre equip d’acolliments els ofereix una sèrie de pautes i estratègies per poder ajudar als infants a elaborar les seves experiències vitals.

Aquest curs s’imparteix dues vegades a l’any i compta amb la presència d’educadors, pedagogs i psicòlegs que preparen les famílies per afrontar escenaris que es puguin donar durant l’acollida. L’objectiu és proporcionar als infants la millor experiència possible, per tal que els ajudi a superar possibles situacions traumàtiques que hagin patit.

Fase de preassignacions i acoblaments

acolliments

Un cop s’ha elaborat un perfil de les famílies i s’ha superat el procés de validació, es busca quina és la més adequada per a cada infant. En aquesta fase de preassignació, s’avaluen les necessitats de cada nen, nena o jove per tal de trobar el millor entorn. D’aquesta manera es busca beneficiar els petits per tal que aprofitin les característiques i beneficis de la família.

El següent pas és l’acoblament, que consisteix en facilitar el coneixement entre la família i l’infant per tal que s’estableixi una relació. En aquest punt, els nens i nenes coneixen els acollidors, comencen a passar-hi hores i dies per tal que s’estableixin els primers vinces afectius. Si els resultats són positius, es procedeix a l’acolliment definitiu. L’infant passa a viure de forma permanent a la nova llar i els acollidors n’estan al càrrec. Les condicions i la durada dependran del tipus d’acolliment que la nena o nen necessiti, així com de la situació de la seva família d’origen.

Fase de seguiment i finalització de l’acolliment

Els professionals de la Fundació Concepció Juvanteny visiten de manera regular els infants acollits i les famílies acollidores. Es realitza un seguiment per tal de donar suport i ajudar a afrontar certes situacions. De la mateixa manera, es comprova que els nens i nenes es troben en un entorn adequat i en condicions correctes per al seu desenvolupament. Aquesta és una etapa fonamental que busca garantir la bona marxa de l’acolliment, així com el seu èxit.

No només es comprova que s’assoleixin els plans de treball plantejats a diferents nivells, sinó que també es prepara la família i les criatures per quan l’acolliment finalitzi. L’objectiu final sempre és aconseguir que l’infant torni a la seva família d’origen, sempre que les condicions siguin les adequades. Tot i que les dues parts han de conèixer la possible temporalitat de la convivència, la separació pot ser dura. Els professionals busquen suavitzar aquest moment estant en tot moment prop dels nens i nenes i de la família d’acollida.

familia acollidora

Com participar al Programa d’Acolliments Familiars

Per iniciar el procés de convertir-vos en família acollidora, només cal que ompliu els formularis de la Generalitat de Catalunya. A la Fundació Concepció Juvanteny treballem amb nenes, nenes i famílies de les comarques del Barcelonès. Sempre busquem noves persones generoses que obrin la seva llar als infants més necessitats i els ofereixin un present millor per tal que tinguin un futur de garanties.

Tu pots ser la seva nova família! Contacta amb nosaltres!

A la Fundació Concepció Juvanteny celebrem el Dia de la Dona reclamant igualtat de drets, igualtat d’oportunitats, i igualtat de llibertats! Sabem que la societat en què vivim és desfavorable per a nenes, noies i dones, i treballem per tal que les desigualtats desapareguin.

Formem tots els nostres infants en els valors de la igualtat, el respecte i la tolerància. Els ensenyem a no jutjar ni discriminar ningú pel seu gènere, però tampoc per la seva raça, creença, cultura, procedència, capacitats o aspecte. Els expliquem les injustícies del present per tal que no les repeteixin en el futur. Els eduquem per tal que ajudin a construir un demà sense desigualtats.

Tot i els nostres esforços, necessitem l’ajuda de tothom per tal de revertir una situació que no pot seguir així. Estem cansades de conèixer casos de maltractaments, vexacions, violacions, abusos i assassinats. Estem cansades de veure com se’ns posa en dubte i se’ns jutja. Estem cansades de que se’ns reprimeixi i retreguin comportaments, maneres de ser, de vestir, d’actuar i expressar-nos.

Per això convidem tothom a acompanyar-nos a celebrar el Dia de la Dona el 8 de març! Perquè estem orgulloses de ser nenes, noies i dones que pensen, actuen i decideixen lliurement! El futur passa per la igualtat i l’empoderament de les dones! Totes juntes farem una societat millor!