Entrades

El dia 12 d’agost va ser el Dia Internacional de la Joventut. Aquest dia té l’objectiu de situar en primer pla, davant de la comunitat internacional, els problemes dels joves, tot celebrant el potencial de la joventut com a socis indispensables de la construcció de la nostra societat mundial.

És important destacar el paper del jovent, ja que es tracta d’un col·lectiu indispensable de canvi. És inevitable no vincular aquest concepte amb les idees de vitalitat, força, inexperiència, idealisme o creativitat. Per aquest motiu, des de la Fundació Concepció Juvanteny defensem que es tracta d’una figura imprescindible per l’evolució social, potenciar valors i lluitar per aquests, sent inconformistes.

Més del 50% de la població mundial és menor dels 30 anys, però les seves opinions no són considerades a la presa de decisions importants, en aspectes com la millora de les condicions laborals i les oportunitats de feina; una educació òptima i aconseguir un planeta millor amb una bona gestió dels recursos naturals són les màximes preocupacions del col·lectiu.

En conclusió, els joves no són el futur només, sinó el present, ja que les aportacions que puguin donar a la societat a l’edat adulta depèn del que pensin, sentin i com actuïn avui. L’educació és el motor de la transformació de la societat. Quan els nens i nenes reben una educació equitativa i de qualitat, es treballa per un món més just i una millor qualitat de vida.

Diàriament, a la televisió, a les notícies o a les xarxes socials escoltem parlar de problemes actuals de la nostra societat. Aquestes preocupacions poden tenir un impacte més reduït en les nostres vides si decidim contribuir en la seva solució sumant-nos a altres persones per aconseguir un gran canvi.

És per aquest motiu que, des de la Fundació Concepció Juvanteny us volem presentar 5 joves activistes que han canviat la visió de tots i totes en diferents àmbits en els darrers anys.

  1. Greta Thunberg: nascuda l’any 2003 a Suècia, va començar a protestar al Riksdag (Parlament de Suècia), amb l’objectiu fonamental d’evidenciar una problemàtica greu: el canvi climàtic. També genera consciència sobre l’escalfament global. La seva “vaga escolar pel clima” va començar a atreure l’atenció dels mitjans de comunicació i des d’aleshores no ha parat d’estar al punt de mira. L’any 2019 va estar nominada al Premi Nobel de la Pau, entre molts altres premis i honors, pel seu activisme.
  2. Carlota Bruna: és una influencer, instagrammer i youtuber catalana, nascuda l’any 1997, que va començar a ser coneguda a les xarxes socials gràcies a les receptes i consells vegans que publicava. Va estudiar nutricionisme i actualment és autora d’un llibre, dietista especialitzada en sostenibilitat i activista pels drets dels animals i el canvi climàtic amb més de 175.000 seguidors a Instagram.
  3. Malala Yousafzai: és una activista paquistanesa defensora del dret a l’educació de les nenes i dones. Amb tan sols 15 anys, va ser objectiu d’un atemptat talibà que pràcticament va acabar amb la seva vida, patint trets al costat dret del crani i havent de ser traslladada a l’Hospital de Birmingham. Va escriure per la BBC sota el pseudònim “Gul Makai”, quan només tenia 11 anys per explicar la creixent violència i la situació de l’educació al seu país. Va guanyar el Premi Nobel de la Pau i, actualment, estudia Filosofia, Polítiques i Economia a la Universitat d’Oxford
  4. Jazz Jenning: és una personalitat nord-americana de Youtube, televisió i activista pels drets LGBTIQ+. Nascuda a l’any 2000, es una dona transgènere, destacada per ser una de les persones documentades públicament més joves en ser identificades com a tal. Presenta una sèrie sobre la seva vida, titulada “I Am Jazz”, la qual se centra en la seva família i la seva adolescència des de la perspectiva d’una jove transgènere.
  5. Pol Galofre: el badaloní, nascut l’any 1987, és un activista trans i feminista i un dels actuals dinamitzadors i coordinadors de l’Espai Trans i de Cultura Trans. També ha editat un llibre i ha dirigit curts documentals com “Las Cosas que Importan”. Actualment, és docent al Màster de Gènere i Comunicació de la UAB, entre moltes altres activitats en l’àmbit de la diversitat sexual. A més, s’ha convertit en un clar exemple que reivindica que no cal ser una dona per poder gestar a un fill, ja que es va quedar embarassat a finals de l’any passat.

Esperem que aquestes personalitats us serveixin d’inspiració, que us motivin i que us facin aprendre, per així aconseguir entre tots un món millor, més just i més humà. Podem!

Demà, dia 30 de gener, se celebra el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP) arreu del món. És una data de gran importància des de 1964, any de la mort de Mahatma Gandhi. L’objectiu d’aquesta diada és promoure la cultura de la pau, la no-violència i la resolució pacífica dels conflictes entre els infants i joves.

Mahatma Gandhi és una figura mundialment reconeguda per la seva lluita constant i la seva perseverança per aconseguir la pau  a través d’un moviment no violent basat en les conviccions de l’ésser humà. Malgrat que va ser el promotor de l’Índia independent, a Gandhi no només se’l recorda per aquest fet, sinó especialment per la seva defensa a la justícia social i el canvi de les esferes econòmiques, amb una mirada posada en la transformació ètica i espiritual de les persones. El líder pacifista, finalment, va ser assassinat per proclamar aquestes idees i defensar els drets humans.

La finalitat que persegueix aquest dia és l’educació respecte de la tolerància, la solidaritat i el respecte. Les escoles i centres es converteixen, durant aquesta data, en un instrument de pau i empatia entre persones amb diferent formació, ètnia, cultura i religió.

La importància d’aquest dia rau en el fet que una educació inspirada en una cultura de no-violència dirigida a l’alumnat permet adquirir coneixements, actituds i competències que reforcen el seu desenvolupament com a ciutadans globals, crítics i compromesos amb els seus drets i els de la resta d’individus. És per això que en l’àmbit de l’educació, tant infantil com primària o secundària, s’implementen dinàmiques i activitats per potenciar l’interès a contribuir en un món millor, facilitar la resolució de conflictes, i fomentar l’empatia i la visió crítica.

La cèlebre frase de Gandhi, “No hi ha un camí cap a la Pau, la Pau és el camí”, confirma que la pau no és un destí, sinó un valor que cal aplicar a la vida quotidiana per assolir totes les metes que ens proposem com a individus. Des de la Fundació Concepció Juvanteny donem suport a actuar sempre des d’aquesta perspectiva i, així, viure en una societat millor que es guiï per l’amor i la solidaritat.