L’any que acabem d’acomiadar ha deixat a milions de nens i nenes sense poder assistir a les aules escolars per culpa de les restriccions que ha imposat la Covid-19. No només han patit tres mesos de confiament domiciliari, sinó que el curs escolar s’ha vist perjudicat en diverses ocasions per l’augment de contagis.
Aquesta nova realitat ha accelerat la digitalització i, gràcies a les eines tecnològiques, la formació a través de la pantalla ha estat possible. No obstant, això també ha suposat que molts infants i joves no poguessin accedir a l’educació online, i que, per tant, l’escletxa digital i les desigualtats socials hagin estat més evidents i marcades.
A més, ha quedat demostrat que la presencialitat escolar va molt més enllà de l’aprenentatge acadèmic, ja que la socialització és essencial pel creixement dels infants i el joc té innombrables beneficis per la seva salut i el seu benestar.
Un altre desavantatge d’aquest format educatiu és l’augment de l’ús de les pantalles, ja que els més petits i petites de la casa han dedicat més temps als aparells electrònics, deixant de banda l’activitat física i les hores de son. L’excés d’exposició s’associa a un pitjor desenvolupament cognitiu i socioemocional, i pot generar conseqüències negatives en les habilitats motores, així com en la salut ocular, i fomentanta alhora el sedentarisme. De fet, és pertinent destacar que a nivell nacional, prèviament a la quarantena, només un 15% dels infants utilitzava dispositius com ordinadors durant més de 90 minuts diaris; mentre que durant la quarantena la xifra va augmentar a un 73%.
Tanmateix, aquesta nova realitat ha comportat alguns aspectes positius a destacar, com l’alliberament que ha representat el fet de no anar a l’escola per aquells infants que patien abusos i exclusió.
El que realment importa, al cap i a la fi, és apreciar la part positiva i l’aprenentatge que s’extreu d’aquests esdeveniments viscuts, ja que amb la nova modalitat educativa online s’ha aprés a millorar la capacitat d’adaptació, l’empatia, la resiliència, a passar més temps amb la família, a realitzar tasques domèstiques o a superar l’avorriment.