Entrades

El cyberbullying és una problemàtica que està molt activa actualment al nostre país. Podríem definir el ciberassetjament com rebre qualsevol mena d’intimidació per mitjà de les tecnologies digitals. Pot ocórrer a través de les xarxes socials, serveis de missatgeria instantània, plataformes de joc o telèfons mòbils. És un comportament que es repeteix i que busca atemorir, enfadar o humiliar a altres persones. Per exemple:

  • Difondre mentides o publicar fotografies o vídeos vergonyosos d’algú en les xarxes socials.
  • Enviar missatges, imatges o vídeos amenaçadors a través de plataformes de missatgeria.
  • Fer-se passar per una altra persona i enviar missatges agressius en nom d’aquesta persona o a través de comptes falsos.

A Espanya, el 50% dels nens i adolescents de 10 a 18 anys que ja havia estat víctima de ciberassetjament assenyala que aquest tipus de violència escolar s’ha incrementat durant la pandèmia, segons un estudi recent de la Comissió Europea, citat per l’organisme internacional. Per aquesta raó, des de la Fundació Concepció Juvanteny, voler fer eco a aquest fet i donar una sèrie d’eines per prevenir-lo, que serien les següents:

  • Oferir als docents formació sobre com prevenir l’assetjament escolar i ciberassetjament, amb la finalitat de promoure un entorn escolar centrat en els i les estudiants.
  • Enfocar els plans d’estudi cap a la promoció d’un entorn segur i centrat en les i els estudiants.
  • Implementar mecanismes de denúncia per als i les estudiants que es vegin afectats per l’assetjament, acompanyats de serveis de suport i derivació a professionals que puguin ajudar als afectats.
  • Empoderar a l’alumnat mitjançant suport i formació per a combatre l’assetjament escolar i el ciberassetjament.

Un cop hem vist quines serien les eines per evitar el ciberassetjament, el més important és saber establir una confiança amb el menor per tal que pugui expressar-se a l’hora de confiar en un adult. Sovint, aquesta falta de comunicació es deriva de la vergonya o la por. Als nens els preocupa que el fet de comunicar-lo, empitjori la situació amb l’assetjador, per aquest motiu, establir una bona relació seria clau per evitar-lo i parar-lo.

L’assetjament escolar, més conegut també com bullying, és un tema de màxima actualitat que preocupa bastant tant als pares com al professorat. Malauradament, el pateixen 1 de cada 4 nens de primària fins a batxillerat. La realitat és que en els últims anys, ens hem familiaritzat amb termes abans desconeguts per a nosaltres com bullying i ciberbullying. Per aquest motiu, en des de la Fundació Concepció Juvanteny, volem fer ressò a aquesta realitat i donar una sèrie de claus per detectar-lo abans que sigui massa tard.

Com detectar el bullying?

A vegades, es difícil detectar de manera directa l’assetjament escolar, ja que molts infants, per por o per vergonya, no comuniquen la situació d’abús que estan vivint. Per això, és important identificar senyals que acostumen a mostrar de manera indirecta, els principals serien els següents:

  • Canvis de comportament o d’hàbits: Els nens assetjats sovint solen mostrar el seu malestar mitjançant irregularitats o alteracions en la seva conducta. És important prestar atenció a nens que estiguin comportant-se de manera diferent i amb un humor molt canviant, una caiguda en la mitjana de les notes d’un estudiant, canvis en els hàbits alimentaris o en les amistats, pèrdua d’interès per les activitats o si un nen o una nena té mal de cap o dolors estomacals freqüents (que poden ser psicosomàtics o bé una excusa per evitar unes certes situacions socials).
  • Nens o nenes que eviten estar amb altres infants: Una manera de reafirmar que l’infant pot estar patint abusos, pot ser amb l’exclusió d’aquest en hores de pati o activitats en general.
  • Explosions d’ira o i problemes amb l’autoritat: Tant els assetjadors com els assetjats poden tenir problemes per a regular les seves emocions, la qual cosa pot portar a situacions en les quals no siguin capaços de controlar la seva agressivitat davant d’altres persones
  • Alteració de les rutines de somni. Li costa més dormir, té somnolència o passa més temps del normal dormint. També un factor podria ser tenir malsons constants.
  • Excuses per no anar al col·legi. Una de les senyals primordials seria que el nen o nena no volgués anar a l’escola i posés excuses molt freqüents com que no té ganes o que es troba malament, però no només pels matins, sinó també els diumenges a la tarda.

Un cop s’ha detectar una sèrie de comportaments poc habituals, s’ha de passar a l’acció ràpidament. En aquets cas, és aconsellable treballar l’assertivitat: ensenyar-li a dir ‘no’, a marcar els límits que no vol creuar. Mostrar-li com un canvi d’actitud i una major confiança en si mateix poden millorar la seva situació. En aquest sentit, treballar tècniques teatrals o corporals pot ser una eina interessant i molt productiva.

Actualment, entre el 10% i el 20% d’infants és víctima d’alguna mena d’abús de poder d’un adult amb la finalitat de satisfer-se sexualment. Aquest percentatge suposaria més de 800.000 nens a Espanya, segons Save the Children. No obstant això, aquesta xifra no representa la totalitat dels casos de violència sexual contra els nens i les nenes, perquè en moltes ocasions s’imposa el silenci. S’estima que un 20% de la població és víctima d’abusos sexuals durant la seva infància.Niño De La Mano De Otra Persona

Veiem que estem davant d’una problemàtica que s’ha de parar i disminuir el nombre de casos immediatament. Aquesta mena d’abusos es cometen a causa que els nens no sàpiguen què és el que està permès que persones externes facin amb el seu cos. Per aquest motiu, volem dedicar aquest post per donar a conèixer quatre contes creats per psicòlogues especialistes que ajuden a prevenir l’abús sexual mitjançant un llenguatge senzill i directe, acompanyat d’il·lustracions per tal de captar ràpidament l’atenció dels menors.

  1. Kiko y la Mano

“Kiko y la mano” és un llibre explicatiu per pares, mares i educadors per saber com explicar als nens i nenes on altres persones no poden tocar-los, com reaccionar i a qui dirigir-se per a demanar ajuda. Compta amb l’anomenada “Regla de Kiko” que consisteix a fer saber als nens que no haurien de permetre que altres nens o adults toquin parts del seu cos que solen anar cobertes per la seva roba interior i que ells mateixos tampoc ho han de fer.

Aquesta regla es va establir per ajudar als pares i mares i educadors sobre com parlar d’aquest tema amb els nens sense que soni molt intrusiu per les dues parts.

  1. Ojos Verdes

Aquest conte és per infants d’entre 6 i 12 anys. En ell s’aborden temes de com podrien actuar si sofrissin una situació d’abús per part d’un adult. D’aquesta manera, s’ajuda a desenvolupar unes relacions i una sexualitat sana vivint o no situacions estranyes com aquestes i que mai ha de ser un secret que no hagin d’explicar als seus pares.

A més de ser una ensenyança pels nens, també seria una pels pares i mares, ja que serveix per a aprendre a traduir els senyals que poden donar els infants si fossin víctimes d’una situació d’abús i poder actuar ràpidament si fos necessari.

Així mateix, compta amb una petita guia d’orientació al final del llibre per saber entendre millor aquests casos.

  1. ¡Estela grita muy fuerte!

L’objectiu principal d’aquest conte infantil seria donar una sèrie d’eines als nens i nenes per impedir abusos sexuals i saber com actuar en aquest tipus de situacions. Narra la història d’Estela, una nena que li agrada fer molt tipus d’activitats, entre elles jugar amb el seu tiet Anselmo, però últimament la porta a l’habitació i li fa coses que a ella no li agraden gens. La seva mestra li ensenya que quan alguna cosa no li agradi, només ha de cridar molt fort.

A més d’ensenyar com actuar, també ensenya a com dir que no sense sentir-se malament per pensar que és alguna cosa normal.

 

  1. Cata y Benja

Cata y Benja, és el primer llibre destinat a nens menors de 6 anys sobre el tema de prevenir l’abús sexual. En aquests, ensenya el límit de l’afecte d’una persona a través d’un amic, en aquest cas Benja, què significa directament l’abús sexual, per què és dolent, i per què ningú pot tocar de manera indeguda, incloses les persones de confiança com: oncles, cosins, avis, veïns, etc. Ensenya que no han d’existir secrets amb adults i que sempre han d’explicar-li als seus pares allò que els molesta.

Des de la Fundació Concepció Juvanteny creiem que és molt important ensenyar des de petits als nens i les nenes a saber detectar des d’un principi aquesta mena d’abusos i sobretot, saber com informar els pares per poder impedir-lo. Per això, fem aquestes quatre recomanacions de llibres, per tal donar veu a què la comunicació amb el teu fill o filla és crucial i pot aplicar-se de diferents maneres.

L’abús sexual infantil és un tema tabú en la societat que afecta molts més infants dels que podríem arribar a pensar. Consisteix en l’obligació i imposició de dur a terme una activitat sexual per part d’un adult a un menor aprofitant la desigualtat de poder implícita.

La Fundació Concepció Juvanteny va crear de manera pionera el projecte AIDA, model d’intervenció basat en la reparació de víctimes infantils que han patit abusos sexuals. El projecte ajuda a les víctimes a trobar un equilibri funcional i emocional del sistema després d’haver passat per una situació tan desfavorida.

Fotos de stock gratuitas de adentro, adorable, afecto

És molt difícil proporcionar ajuda si no ets coneixedor dels abusos que pateix o ha patit una víctima, per tant, com podem fer per estar atents i detectar abusos en els infants?

Cal saber que hi ha diferents aspectes (a tenir en compte) a l’hora d’identificar abusos sexuals, com per exemple manifestacions conductuals, físiques i emocionals.

Aspectes conductuals:  Algunes de les conductes que podrien manifestar un abús sexual són les dificultats per relacionar-se, actitud sexualitzada o alteracions a l’alimentació o higiene.

Aspectes físics: Cal estar a la guaita si el menor presenta dolors o hematomes que no havien existit abans de l’abús,  és possible que també presenti mossegades, xumets i marques al coll o zones eròtiques.  

Aspectes emocionals: En el cas de menors que tinguin un canvi de personalitat on s’aïllen o rebutgen que algú els toqui o si manifesten atacs de pànic, depressió, ansietat .. Per altra banda, si existeixen molts canvis d’actitud i humor, o creuen que són causants i culpables de totes les accions que realitzen.  

Els aspectes esmentats són possibles manifestacions que exposen els infants quan pateixen abusos sexuals que poden servir al seu entorn per estar a la guaita i sospitar en veure aquests senyals que pugui ser qualsevol problema d’aquest caliu. És molt important detectar qualsevol indici d’abús, per tal que serveis com AIDA ajudin a superar i encarar el futur que tenen al davant els infants que han patit agressions i les seves famílies. 

El servei creat per la Fundació Concepció Juvanteny aplica novetats en atenció a les víctimes introduïdes per la Llei Orgànica 8/2021 de 4 de juny, de protecció integral a la infància i adolescència contra la violència.

El projecte AIDA – Abordatge Integral de l’Abús ajudarà les víctimes i les seves famílies de forma integral

La Fundació Concepció Juvanteny, entitat social per la protecció dels drets dels infants, ha presentat la nova unitat contra els abusos sexuals per al diagnòstic i la reparació de les víctimes i les famílies AIDA – Abordatge Integral de l’Abús. El nou servei dona resposta a una realitat esfereïdora que indica que 1 de cada 5 nens i nenes pateix abús sexual infantil abans dels 17 anys. D’aquests, un 60% mai rebrà cap tipus d’ajuda i el 90% no dirà res fins l’edat adulta.

“La unitat AIDA introdueix un nou model d’intervenció basat en la reparació i no en el tractament de les víctimes. L’abús no és una malaltia, és una agressió a la part més íntima de la persona, a la seva ànima, i aquesta no es tracta, es repara”, explica Montserrat Juvanteny, impulsora i directora del projecte d’AIDA. ”Les víctimes d’abús se senten culpables del seu patiment, per vergonya o per por, i no revelen fins molt temps després el mal que han sofert. El nostre objectiu és trencar aquest tabú. Som conscients que l’abús empresona el futur de les víctimes, i treballem per ser la clau de la seva llibertat.”

AIDA tracta les situacions d’abús de manera pionera. En primer lloc empodera els infants per tal que identifiquin, rebutgis i facin públiques possibles situacions d’abús. L’abordatge de la reparació es fa des de la família, que suposa el nucli central de la problemàtica i de la seva reparació. Es busca que el procés sigui breu per tal d’afavorir el restabliment de l’equilibri funcional i emocional del sistema, i es complementa amb cobertura i assessorament jurídic per tal d’evitar la revictimització.

Els abusos infantils, una realitat que cal combatre de forma integral

Entre un 70 i un 80% dels abusos sexuals infantils succeeixen en l’àmbit intrafamiliar. Es produeixen en la família nuclear dels infants, la seva unitat de convivència diària, un entorn que hauria de ser protector i que, en aquests casos, esdevé abusador.

Aquestes situacions d’abús, de les quals només es verbalitza un 20%, provoquen disfuncions i patiments a la totalitat de la família. Les víctimes que es detecten reben tractament i atenció, però els altres membres de la família queden desemparats. AIDA no només ajudarà les víctimes, sinó que tractarà i repararà a tots els membres de la família per prevenir abusos futurs.

AIDA compta amb terapeutes familiars, psicòlegs, treballadores socials i professionals de l’àmbit sanitari preparats per atendre les víctimes d’abús de forma personalitzada. També es disposa de juristes especialitzats, que permeten reduir el nombre sessions en què les víctimes han de declarar i rememorar esdeveniments traumàtics. L’objectiu conjunt és oferir un abordatge integral de l’abús

Tots treballen de forma conjunta i coordinada tant amb la víctima com amb la família, per tal d’assegurar un abordatge integral de la situació d’abús i una reparació adequada.

Si voleu conèixer més sobre la unitat AIDA, necessiteu atenció o voleu col·laborar amb nosaltres, contacteu-nos:

Email: info@fcjuvanteny.org 

Telèfon: 932 186 864

El 2 de maig va ser el Dia Internacional contra el Bullying i l’Assetjament Escolar, una jornada que té l’objectiu de conscienciar sobre el risc que aquestes situacions presenten sobre els més petits a nivell mundial. Un gran nombre d’infants i joves pateixen assetjament, i aquest no es limita simplement a l’entorn educatiu. Combatre el bullying és una missió compartida entre famílies, educadors i actors socials. Entre tots hem de treballar perquè nenes, nens i adolescents entenguin la importància del respecte, la tolerància i el suport cap a companys i companyes.

En els darrers anys, el problema del maltracte i les agressions infantils s’ha agreujat. Aquest tipus de conductes comporten nombroses conseqüències negatives pels afectats i el seu nucli familiar. Les víctimes d’assetjament pateixen situacions com la baixada del rendiment acadèmic, exposen símptomes de depressió, i presenten una autoestima baixa, que pot acabar desembocant en situacions extremes com les autolesions, aïllament o suïcidi.

Segons l’informe de la UNESCO, Behind the numbers: Ending school violence and bullying, un de cada tres alumnes ha estat assetjat o agredit físicament pels companys, mínim un cop a l’any, xifres altament preocupants.

Les xarxes socials i la hiperconectivitat de les noves generacions provoca també l’increment dels abusos online a través dels dispositius mòbils. Tenir un control sobre l’ús que fan infants i joves de les noves tecnologies i plataformes és essencial per evitar situacions de risc i tallar possibles problemes de ciberbullyng.

Des de la Fundació Concepció Juvanteny treballem fent pedagogia sobre els perills de l’assetjament infantil per tal de fer comprendre la rellevància que mereix. No es tracta d’un simple “joc de nens”, i requereix un gran compromís i la participació de tots per combatre aquestes injustícies.