El degoteig de casos i denúncies d’abusos sexuals a menors dels últims mesos és preocupant, i així ho confirmen les dades: en una classe de 25 alumnes, 5 patiran algun tipus de victimització sexual durant la infància, un de cada cinc infants; un 20% dels nens i nenes. Com s’identifica l’abús? Com abordar-lo? Com reparar la ferida? Quin es el tabú que hi ha encara sobre la sexualitat infantil? I per què es perpetuen el dolor i els abusos sexuals a menors?

Elisabet Pedrosa | 12/03/2019 

Publicat originalment per la CCMA. 

Parlar d’abusos sexuals ens remou i molt a nivell intern, i sovint preferim evitar-ho i amb aquest silenci deixem desprotegides les criatures diu la psicòloga Elisenda Pascual, autora del conte “L’ombra de la Clara” per explicar els abusos sexuals als nens. La sexualitat de la infància és un tema tabú encara, recorda la psicòloga Carme Gálvez, coordinadora de la Unitat de Pediatria Social a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i de la Unitat de Tractaments especialitzats, gestionats per la Fundació Concepció Juvanteny i que dona una resposta global a l’abús de menors. La sexualitat –afirma aquesta psicòloga- existeix des de sempre, i l’hem de distingir de la genitalitat. La sexualitat del nen no és com la de l’adult, el nen des que és al fetus matern ja té ereccions i excitació, però és una pulsió que no té res a veure amb la genitalitat, i els pares han d’entendre que a cada edat hi ha una sexualitat diferent. Per la psicòloga Carme Gálvez, hem relegat a internet i a la televisió l’educació sexual, i es dona la situació que nens de tant sols 9 o 10 anys ja  tenen accés directe a la pornografia. Per la psicoterapeuta Alba Soler, que ha treballat amb infants abusats, els adults no hem rebut educació ni tenim referents del que és la sexualitat, i hem de tenir molt present que la sexualitat és un instint que cal educar i humanitzar.

Com detectar si una criatura ha patit abusos sexuals

Quan una criatura expressa un canvi en la seva actitud, simptomatologia física o amb el seu rendiment acadèmic, és que hi ha alguna cosa que està passat diu la psicòloga Elisenda Pasqual. No hi ha uns indicadors específics de l’abús sexual, el que cal és que els professionals sanitaris estiguin molt alerta a qualsevol símptoma de la criatura, explica Joan Vidal, metge del neuro desenvolupament, i utilitzar eines com el joc perquè la criatura pugui expressar el que ha viscut. Per la psicòloga Carme Galvez és molt important no victimitzar ni etiquetar a la criatura, sinó dir-li que l’ajudarem i buscar ajuda en els especialistes. I sobretot no és recomanable –diu la psicòloga- córrer a denunciar un abús .

Com actuar davant de l’abús?

Per l’Alexandra Membrive, presidenta de l’Associació el Mundo de los ASI (abús sexual infantil), hi ha cinc passes essencials davant de l’abús:

  1. Escolta activa. És molt important com reaccionem quan les criatures ens expliquen alguna cosa, perquè si ens alarmem deixem de ser una persona de seguretat per l’infant, i és provable que no comparteixi amb nosaltres el que li ha passat;
  2. Establir una relació humana compassiva per acollir a la víctima o a la persona supervivent si és adulta;
  3. Donar-li una seguretat emocional i física (facilitar allotjament) perquè la persona se senti compresa i estimada i acollida amb tota la informació que està donant i compartint;
  4. Estabilitzar, calmar i orientar la persona que està revelant l’abús, que es pot sentir aclaparada i confosa, i ajudar-la per gestionar l’estrès i ajudar-la a reconèixer la fortalesa que també té; i
  5. Cercar les xarxes de suport, com entitats o professionals que tenen a veure amb l’abús.

El secret

Per la psicoterapeuta Alba Soler és molt important respectar a la criatura abusada –i el temps que necessita per fer el procés i per poder parlar o no del que ha passat- perquè és un trauma molt gran. De vegades hi ha una incapacitat per posar paraules al que s’ha viscut. El silenci forma part del secret. Moltes vegades –explica la psicòloga Carme Galvez- aquests nens estan amenaçats o seduïts o són molt petits per entendre el que ha passat, sobretot quan és una persona de la seva confiança. El que és preocupant és que algunes vegades no es fa res per part dels professionals o de la gent de l’entorn que ho sap, per por,  i no fer res fa més mal que el propi abús.  Hi ha una pel·lícula de Moncho Armendariz “no tengas miedo” que mostra que sovint hi ha una reacció ambiental poc adequada, i per tant els nens a vegades callen l’abús per por a les conseqüències.

La importància de les frases de suport emocional

La frase clau de suport emocional en cas d’abús a un menor és “et crec” explica l’Alexandra Membrive, i altres frases importants són “t’ha costat molt explicar-m’ho”, “Estic al teu costat”, “no és culpa teva” (un nen o nena no es pot responsabilitzar d’una situació com aquesta), “No vas fer res per merèixer-ho” , “no estàs sol”, “estic aquí per escoltar-te i ajudar-te”, “sento que t’hagi passat i no t’he protegit” o “m’alegro molt que m’ho hagis explicat”. A l’Alba Soler li agrada dir als nens que han passat per un abús que la persona que els ha fet mal, és una persona amb la sexualitat malalta, sobretot si és de l’àmbit familiar. Els diu que ens hem d’assegurar que aquesta persona tingui molt clar que no ho tornarà a fer (si cal castigar-la), i que hi ha especialistes que l’ajudaran a que es pugui curar la sexualitat d’aquesta persona. Explica la Carme Galvez que es parla molt de l’abús dels religiosos, els monitors i els professors, però un 80% dels abusos són intrafamiliars, vivim en una societat en la que està permès l’abús de poder. I quan hi ha un abús per part d’algú de la família es trenca alguna cosa molt profunda entre el nen i l’adult amb el que ha confiat, i serà per tant molt difícil que estableixi relacions futures sanes, explica la psicoterapeuta Alba Soler.

Reparar la ferida

La pediatra Marta Simó, coordinadora de la UFAM, la unitat funcional de l’abús a menors de l’Hospital de Sant Joan de Deu pionera des del 1995 alhora de donar una resposta integral als nens i nenes que han rebut abús, explica que patir un abús sexual no és sinònim de trauma de per vida, perquè amb un bon tractament es poden minimitzar les seqüeles.  Explica la terapeuta Alba Soler que el dany sofert per la criatura és molt gran, i per tant la reparació és lenta, i l’infant haurà d’anar re-elaborant el trauma fins que maduri i elabori seva pròpia sexualitat. Per la psicòloga Carme Galvez “la culpa és el que més costa de reparar, i cal que l’agressor reconegui el que ha fet, demanar disculpes i humiliar-se davant del nen, perquè el nen deixi de sentir-se culpable, sobretot quan són nens petits que s’han sentit violats en el seu cos,  i més quan a vegades els han agradat els tocaments. És molt difícil de digerir que un pare t’hagi tocat i t’hagi agradat. Hem tingut nenes –explica la psicòloga- que han dit “és que la meva mare em fa massatges a la vulva i a mi m’agrada”.

No és fàcil canviar això cognitivament  i de vegades aquesta ombra –la del conte de la Clara- es converteix en un monstre que no poden afrontar, i són nens que necessiten sentir-se valents per afrontar totes aquestes emocions, i si no hi ha un reconeixement és molt difícil. Per la psicòloga Carme Galvez és  fonamental que l’abusador participi en la teràpia de reparació, i pugui reconèixer davant del nen el que ha fet, i aquest és el primer pas per sanar les ferides de l’infant i entregar la culpa i la humiliació a qui és el responsable dels fets, l’abusador, i no la criatura que les ha patit. Explica la psicòloga “és molt bonic veure que quan es fa alguna cosa per reparar allò, hi ha reconeixement i disculpes, i llavors no ens calen els jutges”. De fet moltes vegades els nens no ho revelen per castigar als pares, sinó perquè se’ls reconeguin i curin. Hem de pensar que penalitzar a l’abusador –diu la psicòloga Elisenda Pascual- genera més dolor i tots són víctimes, abusat i abusador, cadascú amb la seva edat i dolors.

La prevenció, l’eina més poderosa

Per la Dra Marta Simó, de la UFAM, davant del degoteig de casos no ens hem d’atemorir, sinó donar eines a als nens i nenes i les seves famílies per prevenir l’abús sexual, i si es dona detectar-lo de forma precoç i minimitzar-ne els efectes. El 21 de març a les 19h es fa una xerrada a l’Hospital de Sant Joan de Déu per parlar de les prevenció dels abusos sexuals amb les famílies. Per la psicòloga Carme Galvez ara hi ha el boom de donar visibilitat als abusos sexuals- i és la manera que l’Administració es posi les piles i faci el que no ha fet fins ara- però hem de tenir en compte que l’ésser humà és un ésser que ve amb uns impulsos agressius, sexuals des que neix i que cal posar uns límits, unes lleis a nivell familiar (com la llei de l’incest), perquè a vegades s’han trobat casos que no hi ha abús sexual però hi ha molt indicis que ho pot acabar sent per la falta de límits clars, i la confusió entre amor i sexualitat. I és també molt important oferir als fills un espai d’escolta i comunicació, on poder parlar de tot.

Peticions a la societat i l’Administració

Alexandra Membrive, presidenta de l’Associació el Mundo de los ASI, té molt clares les prioritats:  seure tots junts administracions, entitats i experts per fer una crítica constructiva; la prevenció obligatòria de l’abús sexual a les escoles perquè els nens i nenes tinguin eines per defensar-se i saber dir no, i entendre que el seu cos és sagrat; revisar els curriculums universtaris de les professions que treballen amb víctimes i supervivents d’abús sexual infantil; garantir una atenció terapèutica integral a les persones que han patit abús; sensibilitzar als jutges per evitar que la víctima pateixi una nova revictimització durant el procés judicial; i  que l’Administració inverteixi en campanyes de sensibilització i en estudis estatals sobre l’abús a menors.

Explica la psicòloga Elisenda Pascual que quan perpetues el dolor de la infància, aquesta infància s’acaba transformant en els adults del futur, que regiran aquesta societat. Si no trobem una fórmula per aturar aquesta ferida de la infància, el dolor social es perpetuarà. Si no comencem a mirar, com a societat, que hi ha alguna cosa que està malalta i no ho podem començar a solucionar des d’una mirada més amorosa, això no té fi.

Per la Carme Gálvez de la Fundació Juvanteny “Hem de creure amb la possibilitat de sanar a les víctimes i treballar amb els agressors. S’ha aconseguit que nois que han passat per abusos transformin el seu dolor i facin obres d’art fantàstiques

Recursos en relació a l’abús sexual a menors:

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *